El fundador de Shambhala va ser en Chögyam Trungpa Rimpoché (1939-1987). Trungpa Rimpoché va ser l’11è descendent de la línia dels tulkus Trungpa, mestres importants del llinatge Kagyü del budisme tibetà. Va tenir renom pel fort èmfasi que va posar en la pràctica de la meditació, el llinatge Kagyü és una de les quatre escoles principals del budisme tibetà. A més de ser un mestre clau en el llinatge Kagyü, Chögyam Trungpa Rimpoché va ser format també segons la tradició Nyingma, la més antiga de les quatre escoles, i va ser un defensor del moviment rimay o “no-sectari” dins del budisme tibetà. El moviment rimay aspirava a reunir i oferir totes les valuoses ensenyances de les diferents escoles, lliures de rivalitat sectària. Al llarg de tota la seva vida, Trungpa Rimpoché va estar buscant la manera de posar a l’abast del màxim nombre de persones les ensenyances que ell havia rebut.
Després de completar una rigurosa educació monàstica, Trungpa Rimpoché va ser nombrat cap dels monestirs Surmang a l’est del Tibet. Quan el partit comunista xinès en va prendre el control el 1959, Chögyam Trungpa Rimpoché se’n va haver d’anar del país. A l’edat de 20 anys, es va escapar de la seva llar espiritual liderant un petit grup de monjos a cavall i a peu en un dur viatge a través de l’Himàlaia cap a l’Índia.
El 1963, Chögyam Trungpa Rimpoché se’n va anar becat cap a Anglaterra per estudiar religió comparada, filosofia i belles arts a la Universitat d’Oxford. Durant aquest període, també va estudiar arranjament floral japonès i va rebre el títol d’instructor de l’escola Sogetsu d’ikebana. El 1967, es va mudar a Escòcia, on hi va fundar el centre de meditació Samye Ling, el primer centre de pràctica budista tibetana d’occident. Poc després, tot un seguit de fets, incloent un accident de cotxe que el va deixar parcialment paralitzat del cantó esquerre del cos, van dur a en Chögyam Trungpa Rimpoché a decidir abandonar els seus vots monàstics i a treballar com a professor laic. El 1969, va publicar Meditació en Acció (Meditation in Action), el primer dels catorze llibres sobre el camí espiritual que va publicar durant la seva vida. L’any següent va representar un altre gir per la vida d’en Trungpa, quan es va casar amb Diana Pybus i es va traslladar cap als Estats Units, on hi va establir el seu primer centre de meditació a Amèrica del Nord, La Cua del Tigre (Tail of the Tiger) (avui conegut com Karmê Chöling) a Barnet, Vermont.
Amèrica del Nord
Les antigues ensenyances i instruccions de pràctica que en Chögyam Trungpa Rimpoché duia van trobar una audiència desitjosa a l’Amèrica dels 70, una dècada durant la qual va estar viatjant gairebé constantment per tot Amèrica del Nord, va publicar sis llibres, i va establir tres centres de meditació i una universitat de contemplació (Universitat Naropa). Va obtenir renom per la seva habilitat única de presentar l’essència de les més altes ensenyances budistes d’una manera directament comprensible pels estudiants occidentals.
Durant aquest període, Trungpa Rimpoché va dur a terme sis Seminaris Vajradhatu, uns programes residencials de tres mesos en els que va presentar una gran part de les ensenyances budistes en una atmòsfera d’intensiva pràctica de meditació. Els seminaris van ajudar a formar molts dels seus estudiants per ser professors. Chögyam Trungpa Rimpoché també va convidar altres professors a anar a occident per oferir ensenyances, incloent-hi Sa Santedat en Gyalwang Karmapa, cap del llinatge Kagyü (1976).
També durant aquest període, en Trungpa Rimpoché va fundar Vajradhatu (amb seu a Boulder, Colorado), l’organització paraigües per tants centres com estaven sorgint per tot el món sota la seva direcció. El 1976, va nomenar en Thomas Rich com el seu regent Vajra, una posició tradicional que atorga la responsabilitat de continuar el llegat d’ensenyances que un mestre deixa. El regent Vajra Ösel Tendzin va ser el primer occidental reconegut com a titular del llinatge a la tradició Kagyü.
Més enllà del budisme
Cap al final dels 70s, Chögyam Trungpa Rimpoché va expressar el seu desig, retingut per molt de temps, de presentar el camí de la meditació en termes seculars. Va desenvolupar un programa anomenat Aprenentatge Shambhala basat en un regne il.luminat llegendari anomenat Shambhala. Durant els 80s, mentre continuava viatjant per ensenyar, fent Seminaris Vajradhatu, publicant llibres, i establint un monestir budista a Cape Breton, Nova Escòcia, Canadà (Gampo Abbey), en Trungpa va posar l’atenció cada cop més en la propagació de les ensenyances que anaven més enllà dels cànons budistes. Aquestes activitats no només incloïen el Aprenentatge Shambhala, que estava atraient a milers d’estudiants, sinó també tir amb arc japonès, caligrafia, arranjament floral, la cerimònia del te, tenir cura de la salut, dança, i psicoteràpia entre d’altres. Plantant les llavors de totes aquestes activitats, Chögyam Trungpa Rimpoché va buscar poder dur, en les seves paraules, “art a la vida quotidiana”. Va fundar la Fundació Nalanda el 1974 com a organització paraigües per a totes aquestes activitats.
Durant els 80s, Vajradhatu va créixer fins a més de 100 centres ubicats a les ciutats (Dharmadhatus) escamparts arreu del món, els quals oferien meditació i programes d’ensenyances, i varis centres rurals per a la contemplació on s’hi feien programes intensius de meditació i d’estudi. En aquests centres, que van formar una gran xarxa informal en certa manera, s’oferia la possibilitat als estudiants de poder integrar la pràctica de la meditació i l’estudi a les seves vides diàries. Depenent dels seus interessos i inclinacions, els estudiants s’implicaven en qualsevol de les moltes activitats contemplatives que a dia d’avui són part de l’organització de Shambhala, des de la pràctica tradicional de la meditació fins l’arranjament floral o la dança.
El 1986, Chögyam Trungpa Rimpoché es va mudar a Nova Escòcia, on s’havien instal.lat centenars dels seus estudiants. Va resultar ser el darrer dels seus moviments. Poc després, l’abril del 1987, la vida d’en Chögyam Trungpa Rimpoché va arribar a la seva fi. El seu traspàs va estar marcat per tot un dia de cerimònia molt elaborat, atraient més de 3.000 persones, celebrat a Vermont, on va deixar la seva primera emprempta a occident. Uns quants anys més tard, el Regent Vajra també va traspassar. Durant el període posterior a aquestes morts, la comunitat es va inclinar per un dels més reverenciats mestres vius d’en Chögyam Trungpa Rimpoché, en Dilgo Khyentse Rimpoché, el cap suprem del llinatge Nyingma.
Una nova Era
El 1990, a instàncies de Dilgo Khyentse Rinpoche, el fill gran de Chögyam Trungpa Rimpoché va tornar d’un període de pràctica i estudi al Nepal per liderar la comunitat i dirigir el treball que en Trungpa Rimpoché havia iniciat. Com que el llinatge Shambhala passa de pare a fill, Chögyam Trungpa Rimpoché havia format el seu primogènit, Sákyong Mipham Rimpoché (llavors conegut com a Sawang Ösel Rangdröl Mukpo), des de la infància per succeir-lo en aquest rol. La seva principal directriu com a Sawang era conduir sota el paraigües de Shambhala International totes les activitats que els estudiants del seu pare estaven duent a terme arreu del món, i anomenar “Centre Shambhala de Meditació” tots els centres que estéssin sota la seva direcció, oferint formació espiritual, instrucció de meditació i activitats culturals sota un mateix sostre.
El maig de 1995, amb la organització del seu vint-i-cinquè aniversari, els Centres de Meditació Shambhala, extenent-se arreu del món, i amb la comunitat estable de Nova Escòcia, en Sawang Ösel Rangdröl Mukpo va ser formalment erigit com a Sákyong, líder tant espiritual com secular de Shambhala. En aquesta entronització com a Sákyong, també va ser reconegut per en Penor Rinpoche, llavors cap suprem del llinatge Nyingma, com la reencarnació de Ju Mipham, un revenciat mestre de meditació tibetana i erudit del segle dinou. Aquesta cerimònia va marcar una fita important en la història de Shambhala International, confirmant el rol del Sákyong Mipham Rimpoché per dur endavant allò que el seu pare va preveure quan va trepitjar el sòl d’Amèrica del Nord vint-i-cinc anys enrerre.